Des del punt de vista jurídic, la immigració comporta el desenvolupament d'una normativa que busca tant la regulació dels fluxos migratoris, arribada ordenada de persones, com l'adaptació de la normativa actual a la nova configuració de la població. En aquest sentit, la immigració és un fenomen social general i transversal, per tant afecta a tots els àmbits de la vida de les persones: treball, família, educació, convivència, etc.

Quan es va aprovar la Constitució espanyola, en 1978, pràcticament no existia immigració a Espanya. Les úniques referències expresses es troben en l'article 13 CE, on s'assenyala que els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteix el títol I, en els termes que estableixin els Tractats i la Llei, excepte el dret de sufragi en les eleccions municipals que correspondrà a criteris de reciprocitat. Per altra banda, dintre de la distribució de competències del sistema autonòmic, l'estrangeria i la immigració apareixen com competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.2 CE), quan control de fluxos i regulació general del fenomen, sense perjudici de les competències de les Comunitats Autònomes i dels Ajuntaments en educació, habitatge, etc., que afecten decisivament la integració de la immigració.

La configuració de l'estatut jurídic de l'immigrant, malgrat l'existència d'una llei, té el seu origen en la labor que va realitzar la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem durant les dècades vuitanta i noranta. Aquesta jurisprudència es caracteritza per deduir del conjunt de normes constitucionals línies jurídiques sobre la regulació i interpretació dels drets i llibertats dels immigrants.

Per la seva banda, la Unió Europea comença a tenir protagonisme a partir del Tractat d´Ámsterdam quan assumeix competències en la matèria. El desenvolupament del Dret comunitari ha de destacar-se, doncs, a dia d'avui existeix una important normativa, (Directives i Reglaments) i una àmplia jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unión. També ha de tenir-se en compte que, sota el model autonòmic, les Comunitats autònomes tenen competències en àmbits que incideixen directa o indirectament en la regulació del fenomen. A més de la legislació espanyola, de la Unión Europa i de les CCAA, també són objecte d'estudi les normes recollides en els Tractats Internacionals i en les Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el tema.

Des del punt de vista legislatiu, La llei vigent és la Llei Orgànica 4/2000 de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que ha estat reformada per les Lleis Orgàniques 8/2000, 14/2003 i 2/2009.

inicio